dimarts, 31 de juliol del 2012

Sempre, infinitament gran, MERCÈ RODOREDA!

I tantes claus per obrir i tantes portes.
Aleshores ell em va acostar la cara i em va dir baixet que m'estimava molt.
Em va preguntar tot d'una per què li tenia la mà agafada. Vaig obrir els ulls i com que no sabia que dir-li, li vaig dir rient que era per no deixar-lo fugir mai més. Que me'l volia quedar per sempre....