dimecres, 27 de juny del 2012

El Corb d' Edgar Allan Poe

Certa nit infausta, quan, amb la ment cansada,meditava sobre diversos llibrots de saviesa ancestrali assentia, adormit, de sobte es va sentir un rasguido,com si algú molt suaument cridés al meu portal."És un visitant-em vaig dir-, que està trucant al portal;només això i res més. "
Ah, recordo tan clarament aquell desolat desembre!Cada espurna resplendent deixava un rastre espectral.Jo esperava ansiós l'alba, ja que no havia trobat calmaen els meus llibres, ni consol a la pèrdua abismald'aquella a qui els àngels Leonor podran trucari aquí ningú nomenarà.
Cada cruixit de les cortines purpúries i cetrinasem embargava de nocives dubtes i el meu sobresalt era talque, per calmar la meva angoixa vaig repetir amb veu pansida:"No és sinó un visitant que ha arribat al meu portal;un tardà visitant esperant al meu portal.Només això i res més ".
Mes de sobte em vaig animar i sense vacil · lació vaig parlar:"Cavaller-vaig dir-, o senyora, em tindreu que disculpardoncs estava adormit quan vaig sentir el vostre rasguidoi tan suau havia estat el vostre cop al meu portalque vaig dubtar d'haver sentit ... ", i vaig obrir de cop el portal:només ombres, res més.
La nit vaig mirar de ple, de temor i dubtes ple,i vaig somiar somnis que ningú va gosar somiar mai;però en aquest silenci atroç, superior a tota veu,només es va sentir la paraula "Leonor", que jo em vaig atrevir a xiuxiuejar ...sí, vaig xiuxiuejar la paraula "Leonor" i un ressò la va tornar a nomenar.Només això i res més.
Encara que la meva ànima cremava per dins vaig tornar a les meves habitacionsperò aviat aquell rasguido es va escoltar més pertinaç."Aquesta vegada qui sigui que crida ha cridat a la meva finestra;veuré doncs de què es tracta, que misteri hi haurà darrere.Si el meu cor es calmarà el podré desentranyar.És el vent i res més! ".
Mes quan vaig obrir la persiana es va colar per la finestra,agitant el plomatge, un corb molt solemne i ancestral.Sense complert o mirament, sense detenir-se un moment,amb aire encarcarat i greu va ser a posar-se en el meu portal,en un pàl · lid bust de Pal · las que hi ha sobre del llindar;va ser, posóse i res més.
Aquesta negra i feréstega au va tocar, amb el seu aire greu,a somrient estranyesa meu gris solemnitat."Aquest plomall rapat-li vaig dir-, no t'impedeix seragosarat, vell corb bandejat de la negror abissal;Quin és el teu tètric nom en l'abisme infernal? "Va dir el corb: "Mai més".
Que una au zarrapastrosa tingués aquesta veu virtuosasorprendióme encara que el sentit fos tan poc cabal,doncs recordareu amb mi que pocs hauran tingutocasió de veure posat tal ocell en el seu portal.Ni au ni bèstia alguna en l'estàtua del portalque es digués "Mai més".
Mes el corb, altiu, adust, no va pronunciar des del bust,com si en això li fos l'ànima, ni una síl · laba més.No va moure una sola ploma ni dir cap paraulafins que per fi vaig mussitar: "Vaig veure altres amics volar;al matí ell també, com els meus anhels, volarà ".Va dir llavors: "Mai més".
Aquesta encertada resposta va deixar la meva ànima transposada;"Sens dubte - vaig dir-, repeteix el que ha pogut aplegardel repertori oblidat d'algun amo desgraciatque en la seva caiguda va reduir les seves cançons a un refrany:"Mai, mai més".
Com el corb encara convertia en somriure la meva porfídiavaig plantar una cadira tova davant l'au i el portal;i enfonsat al vellut em s'afanyi amb recela descobrir que volia la funesta au ancestralen repetir: "Mai més".
Això, assegut, pensava, encara que sense dir paraulal'au que ara cremava el meu pit amb el seu mirar;això i més coses pensava, amb el cap recolzatsobre el coixí purpuri que la llàntia feia brillar.¡Sobre aquell coixí purpuri que ella agradava d'usar,i ja no farà servir mai més!.
Després l'aire es va fer dens, com si cremés un encensbressolat per serafins de lleu caminar musical."Miserable!-Em vaig dir-. El vostre Deu aquests àngels dirigeixcap a tu amb el filtre que a Leonor et farà oblidar!¡Beu, beu el dolç filtre, ja Leonor oblidaràs! ".Va dir el corb: "Mai més".
"Profeta!-Vaig cridar-, ser malvat, profeta ets, diable alat!De l'Temptador enviat o potser una tempestava portar el teu feréstec plomatge fins a aquest erm paratge,a aquesta estatge espectral? ¡Mas t'imploro, digues-me ja,digues-me, t'imploro, si hi ha algun bàlsam a Galaad! "Va dir el corb: "Mai més".
"Profeta!-Vaig cridar-, ser malvat, profeta ets, diable alat!Pel Deu que venerem, pel mantell celestial,digues-li a aquest desventurat si en el Edèn llunyàa Leonor, ara entre àngels, un dia podré abraçar ".Va dir el corb: "Mai més!".
"Diable alat, no parlis més!", Vaig dir, fent un pas enrere;Que la tromba et torni a la negror abissal!Ni rastre del teu plomatge en record del teu ultratgevull al meu portal! Deixa en pau la meva solitud!¡Treu el pic del meu pit i la teva ombra del portal! "Va dir el corb: "Mai més".
I el impàvid corb agosarat encara segueix, segueix posat,en el pàl · lid bust de Pal · que hi ha damunt del portal;i la seva mirada aguilenc és la d'un dimoni que somia,l'ombra la llàntia a terra projecta fantasmal;i la meva ànima, d'aquesta ombra que hi flota fantasmal,no s'ha d'aixecar ... mai més!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada